El que si que podríem dir que és
comú a qualsevol membre d’un equip TIC, és que es tracta d’una persona amb un
cert grau de formació. Parlem sempre de persones que tenen una capacitat de
raonament lògic superior a la mitjana de la població en general.
Es per això que la gestió d’un
equip TIC, a més de tots els típics i tòpics que ens puguin explicar en
qualsevol curs de gestió, requereix una capacitat també superior de saber
escoltar, saber dialogar i saber raonar determinades decisions. No n’hi ha prou
amb parar l’orella i deixar que les persones xerrin per desfogar-se. També cal
donar resposta a aquests raonaments de manera que la persona pugui donar el
resultat per bo, malgrat no estar-hi d’acord.
Les persones que integren un
equip TIC tenen idees pròpies i sovint ben pensades i estructurades. Si un
responsable pren una decisió contrària a l’opinió d’una part de l’equip,
s’haurà d’esforçar molt en raonar be la seva decisió. En cas contrari, perdrà
credibilitat i confiança. Podrà manar però no tindrà autoritat als ulls del seu
propi equip. Conservarà el poder mentre li ho permetin, però no tindrà mai
autoritat.
Igual que els que treballen en
informàtica poden presumir de la seva alta capacitat de raonament lògic, també
han d’admetre la seva paradoxal dificultat de comunicar-se. A vegades sembla
mentida que aquells que fan possible que milions de persones es comuniquin
millor entre si, portin tant malament ells mateixos la seva pròpia capacitat
d’expressió.
Evidentment, quan un informàtic
arriba a ser responsable d’un grup de persones, hauria de fer un esforç en
superar aquesta dificultat. Altrament es pot sorprendre quan s’adoni de la
distància que el separa del seu equip, que tampoc no farà cap esforç per
comunicar-se amb ell. Un responsable solitari prendrà sempre més decisions
errònies que o pas un que estigui disposat a escoltar, i actuar en
conseqüència. No és suficient parar l’orella. Es tracta d’aconseguir que una
decisió sigui la de tots, de manera que tothom (o, si més no, la majoria) pugui
sentir-la com a seva. El despotisme (tot per l’equip, però sense l’equip), és
una mala solució per prendre decisions. Davant la manca d'entesa, el càstig en qualsevol de les seves
expressions, pel fet de discrepar, no farà res més que enviar un missatge
negatiu a tota la resta de l’equip, que encara accentuarà la seva manca
d’expressió.
En la discrepància hi ha la
riquesa dels equips TIC. Si un no veu be una solució, cal saber quina és la
millor segons el seu parer, i valorar-la de veritat. Potser no és bona solució
de tot, però caldrà fer-li veure.
Amb els equips subcontractats es
tendeix a accentuar aquesta tendència. La manca de comunicació o el no
compartir estructures d’empresa, pot portar pel mal camí al responsable d’un
equip subcontractat. En els proveïdors s’hi ha de confiar com en un equip
propi, bo i tenint present les particularitats de cada situació. En cas contrari,
el proveïdor farà només allò que se li ordena, es guanyarà els seus honoraris,
i no es comprometrà amb la solució als problemes que es puguin presentar. En
aquest sentit, també cal ser curós a l’hora d’escollir proveïdor.
En definitiva, a part de tot allò que tots hem sentit algun cop sobre la gestió de persones, cal tenir present que un equip TIC és un grup de persones intel·ligents, disposades a pensar. No té cap sentit sentir-se en possessió de la veritat davant d'un grup de persones tant valuós. Hem d'aprofitar la seva capacitat per enriquir-nos, bo i haver de canviar el sentit de la nostra decisió, en més d'una ocasió. Si això ens costa, en la meva opinió, no podrem mai ser bons gestors de persones en un entorn TIC.
Espero els vostres comentaris. Moltes gràcies per llegir-me.
Espero els vostres comentaris. Moltes gràcies per llegir-me.
Les paraules no deixen de ser declaracions de bones intencions si no venen avalades pels fets, i en aquest cas dono fe de que aquest estil de lideratge ho he experimentat molt positivament, tant per la meva part com la dels meus ex-companys.
ResponEliminaAquesta reflexió ja la feien a l'antiguitat, la eterna lluita entre la potestas i la auctoritas: la historia ja ha donat el veredicte, i quasi sempre escoltar activament es la millor opció.