Gestió d'un equip TIC - Petita reflexió.

Una de les primeres lliçons que s’expliquen en qualsevol curs de gestió de projectes, o de gestió de TIC, és el tracte amb les persones. Cada sector té les seves particularitats i les seves dificultats afegides. Probablement, no seria just dir que els informàtics són, en aquest sentit, les persones més complicades del mon.

El que si que podríem dir que és comú a qualsevol membre d’un equip TIC, és que es tracta d’una persona amb un cert grau de formació. Parlem sempre de persones que tenen una capacitat de raonament lògic superior a la mitjana de la població en general.

Es per això que la gestió d’un equip TIC, a més de tots els típics i tòpics que ens puguin explicar en qualsevol curs de gestió, requereix una capacitat també superior de saber escoltar, saber dialogar i saber raonar determinades decisions. No n’hi ha prou amb parar l’orella i deixar que les persones xerrin per desfogar-se. També cal donar resposta a aquests raonaments de manera que la persona pugui donar el resultat per bo, malgrat no estar-hi d’acord.

Les persones que integren un equip TIC tenen idees pròpies i sovint ben pensades i estructurades. Si un responsable pren una decisió contrària a l’opinió d’una part de l’equip, s’haurà d’esforçar molt en raonar be la seva decisió. En cas contrari, perdrà credibilitat i confiança. Podrà manar però no tindrà autoritat als ulls del seu propi equip. Conservarà el poder mentre li ho permetin, però no tindrà mai autoritat.

Igual que els que treballen en informàtica poden presumir de la seva alta capacitat de raonament lògic, també han d’admetre la seva paradoxal dificultat de comunicar-se. A vegades sembla mentida que aquells que fan possible que milions de persones es comuniquin millor entre si, portin tant malament ells mateixos la seva pròpia capacitat d’expressió.

Evidentment, quan un informàtic arriba a ser responsable d’un grup de persones, hauria de fer un esforç en superar aquesta dificultat. Altrament es pot sorprendre quan s’adoni de la distància que el separa del seu equip, que tampoc no farà cap esforç per comunicar-se amb ell. Un responsable solitari prendrà sempre més decisions errònies que o pas un que estigui disposat a escoltar, i actuar en conseqüència. No és suficient parar l’orella. Es tracta d’aconseguir que una decisió sigui la de tots, de manera que tothom (o, si més no, la majoria) pugui sentir-la com a seva. El despotisme (tot per l’equip, però sense l’equip), és una mala solució per prendre decisions. Davant la manca d'entesa, el càstig en qualsevol de les seves expressions, pel fet de discrepar, no farà res més que enviar un missatge negatiu a tota la resta de l’equip, que encara accentuarà la seva manca d’expressió.

En la discrepància hi ha la riquesa dels equips TIC. Si un no veu be una solució, cal saber quina és la millor segons el seu parer, i valorar-la de veritat. Potser no és bona solució de tot, però caldrà fer-li veure.

Amb els equips subcontractats es tendeix a accentuar aquesta tendència. La manca de comunicació o el no compartir estructures d’empresa, pot portar pel mal camí al responsable d’un equip subcontractat. En els proveïdors s’hi ha de confiar com en un equip propi, bo i tenint present les particularitats de cada situació. En cas contrari, el proveïdor farà només allò que se li ordena, es guanyarà els seus honoraris, i no es comprometrà amb la solució als problemes que es puguin presentar. En aquest sentit, també cal ser curós a l’hora d’escollir proveïdor.

En definitiva, a part de tot allò que tots hem sentit algun cop sobre la gestió de persones, cal tenir present que un equip TIC és un grup de persones intel·ligents, disposades a pensar. No té cap sentit sentir-se en possessió de la veritat davant d'un grup de persones tant valuós. Hem d'aprofitar la seva capacitat per enriquir-nos, bo i haver de canviar el sentit de la nostra decisió, en més d'una ocasió. Si això ens costa, en la meva opinió, no podrem mai ser bons gestors de persones en un entorn TIC.

Espero els vostres comentaris. Moltes gràcies per llegir-me.

La meva primera publicació - Certificat CISA

Benvinguts al meu nou blog, sobre les meves experiències en la gestió de les TIC

Aquesta és la meva primera entrada del meu primer blog. De fet, vaig començar aquest blog al mes d’octubre, mentre preparava l’examen de certificació CISA (Certified Information System Auditor), però després ja no va tenir continuïtat.

Ara ja han passat una colla de mesos. L’examen no va ser un exemple de preparació però, en un mon en el que compta són els resultats, cal qualificar-lo d’èxit absolut.

Un cop aprovat l’examen i realitzats tots els tràmits, fa pocs dies que he rebut la notificació de que ja sóc oficialment un CISA.

El CISA és una certificació reconeguda a nivell mundial i atorgada per ISACA, que acredita als professionals del control d’auditoria, assegurament i seguretat dels Sistemes d’Informació.

La meva inquietud per aquesta certificació es va despertar durant el Màster en Gestió de Tecnologies de la Informació (MGTI) que vaig acabar a La Salle el passat 10 de juliol de 2012. El passat mes de març de 2013, durant la cerimònia de lliurament de títols, vaig tenir l’honor de compartir la menció especial al millor expedient acadèmic amb en Germán Fernández Calleja.

La realització d'aquest màster em va aportar la visió de negoci que em mancava a l'hora de gestionar equips, projectes i departaments TIC. M'ha aportat una visió empresarial de la feina que he fet sempre.

Sóc un Enginyer Superior en Telecomunicacions, amb experiència en el sector TIC des de l'any 1996. Actualment gestiono diferents projectes mitjançant subcontractacions dins del departament d'Arquitectura Informàtica de Silk Aplicacions.

Qualsevol comentari que volgueu fer sobre aquest blog, serà benvingut.

Fins aviat.